dissabte, de gener 07, 2006

Fressa de sabres

No podíem començar millor l’any! l’Espanya eterna i cavernària no se’n podia estar de dir el que pensa del procés sobiranista endegat al principat de Catalunya. En plena celebració de la pasqua militar –còctel caspós on es barregen les essències del bo i millor de l’estat: exèrcit, monarquia borbònica i bisbes- el cap de la força terrestre de l’exèrcit espanyol, el tinent general José Mena Aguado, ha advertit als catalans contra qualsevol intent de progrés social i/o nacional.

Al més pur estil de sheriff, ha amenaçat en l’aplicació unilateral de l’article 8 de la constitució espanyola, aquell tant democràtic que encomana a l’exèrcit el garantir la unitat indivisible de l’estat. I és que en el fons, sembla que aquella famosa “fressa de sabres”, que tant va condicionar els primers anys de la transició, no ha quedat enterrada, sinó que roman encara viva en els cors d’elements com el citat tinent general. El pitjor de tot, però, és que ha pogut sobreviure 30 anys en letargia gràcies als esforços dels seus màxims valedors, el Partit Popular, que tot just avui justificava les amenaçants i violentes declaracions del militar espanyol, qualificant-les de reacció normal si tenim en compte el clima polític que generem els catalans.

Quina barra! Si una proposta 100% democràtica, elaborada i presentada per vies legals i pacífiques i recolzada pel 90% del parlament català, aixeca reaccions feixistes, autoritàries i violentes, qui té el problema no som els catalans.

Ara només queda preguntar-nos què hi fem a Espanya.