diumenge, de gener 08, 2006

Paternalisme neocolonial

Fa uns dies, Evo Morales, el nou president electe de Bolívia –el país més pobre d’Amèrica- visitava l’estat espanyol. Morales, home senzill, prové del sindicalisme i la lluita indigenista. D’ètnia Aymara, antic pastor de llames i recol·lector de coca, s’ha guanyat la confiança del seu poble a base de treball i un discurs clar.

Morales ja va avisar, en guanyar les eleccions, que aplicaria el seu programa electoral respecte dels recursos energètics; això és, la seva nacionalització. En sentir aquesta paraula, les grans transnacionals espanyoles han corregut, esparverades, a defensar els seus interessos econòmics. I és que l’estat espanyol és el principal inversor estranger al país, i Repsol-YPF el seu cap visible. A tots els consells d’administració els ha faltat temps per convidar Morales a dinar per, textualment, “explicar-li allò que no sap”.

Aquests dies hem pogut observar una mostra impagable de paternalisme neocolonial espanyol, exemplificats en els comentaris a la vestimenta de Morales, al seu origen indígena, al seu passar camperol, ... Esperem i desitgem que el nou president de Bolívia no caigui en la mateixa superficialitat dels qui, durant 500 anys han mantingut l’espoli del recursos naturals del seu país. Com ell mateix va dir, “Bolívia necessita socis, no amos”.

1 Comments:

Anonymous Jordi de Cornellà said...

Moltes felicitats pel bloc!

Salut i endavant

18:54  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home