dilluns, de gener 23, 2006

Traïció consumada

El país venut en una reunió de 7 hores. Mai s’havia renunciat a tant en tan poc. CiU no ens ha decebut i ha acabat jugant el paper de dreta regionalista còmplice amb els botxins de la proposta d’Estatut aprovada al Parlament català. Igual que la Lliga en el seu moment respecte de la llei de contractes de conreu, han venut el país i la seva gent a canvi dels seus privilegis de classe.

On són els suposats cops de puny a la taula d’en Felip Puig? On és la suposada tenacitat negociadora de Quico Homs? On és la suposada fermesa del Pujol a l’ombra? Ara ha quedat molt clar on són: són als consells d’administració de Repsol i Acesa; són al despatx professional de Roca i Junyent; al futur ministeri de Duran Lleida; al proper pacte de la socio-convergència per retornar Catalunya a l’oasi d’on no volien que hagués sortit mai. Que et traeixi l’enemic entra dins del joc, però que siguin “els teus” qui et venen ...

Però compte, que aquí no només hi ha una renúncia nacional. Aquí hi ha un retrocés social encobert, doncs el sinistre Duran ja s’ha encarregat de pactar la retallada d’aquells “detalls” molestos per a la parròquia unionista que s’incorporaven al capítol de drets i deures: igualtat de gènere, avortament, laïcitat en l’ensenyament, eutanàsia, ... i què en diuen d’això els "progues" del PSC i els pijo-progres d’ICV-EUiA?

Millor no ho podrien haver fet. Compten amb la benedició dels demòcrates Bono i Ibarra, i fins i tot el PPC està estudiant sumar-se a l’acord. Si a això li afegim que els tomàquets de debò han qualificat l’acord com a “estupendu” ens surt una mutilació digna del mateix Hannibal Lecter.

Per fi han caigut les màscares. Ara ja sabem de quin peu calça cadascú. Vist l’espectacle lamentable d’aquests dies, només ens queda un reducte de dignitat i coherència: ERC.