dissabte, de novembre 25, 2006

Qui sóc?

Avui torno a escriure després d'un bon grapat de dies sense fer-ho. Ho faig arrel d'un post que he llegit al bloc de la Marta i que m'ha portat a deixar-hi un cometari. El post en concret, ve a plantejar-se el dubte existencial que tots tenim alguna vegada a la vida: com sóc? Sóc qui volia ser o la vida m'ha portat a ser allò que mai hagués pensat que seria? En definitiva, qui sóc? i m'agrada ser així?

Tot i que la reflexió interior pot ser profunda i, evidentment, cadascú té la seva, personalment penso que de pors en tenim tots i qui ho negui menteix. Jo no en sóc una excepció i sovint m'aturo i reflexiono sobre la meva vida: on vaig, què faig i si això m'omple o no.

La Marta es planteja l'anàlisi de la seva vida, el qui és, en termes de comparació amb el passat, és a dir, amb qui pensava que volia ser. "Sóc ara, com jo volia ser quan era petita?". Crec que aquest criteri de mesura pot ser vàlid: la infantesa comporta un alt grau d'innocència i utopisme, de bones intencions i d'alts ideals. Però precisament per això, aquesta vara de mesurar ens pot conduir a frustracions si l'apliquem sense cap mena d'adaptació a la vida adulta.

Ens anem fent i construint dia a dia, nit a nit, pas a pas, caiguda a caiguda, cop a cop, plor a plor i, per què no, somriure en somriure, alegria en alegria i alçant-nos després de cada caiguda. Per això, amb els anys vas agafant certa perspectiva a les coses.

Som com pensàvem que seríem? doncs és difícil de dir... amb els anys vas canviant la percepció de tu mateix, se't plantegen nous reptes i la vida et depara noves fites i noves circumstàncies et rodegen i t'influencien en la teva manera de ser i pensar. Sense deixar de ser tu mateix, i sense trair allò que ets, la tava manera d'afrontar les situacions i de valorar i jutjar el que et rodeja canvia. No necessàriament a pitjor, sinó, simplment des d'una altra òptica.

Per això, sempre he pensat que cal tenir una base sòlida que, en un moment determinat quan tenim la necessitat d'aturar-nos i reflexionar sobre nosaltres mateixos, ens permeti despullar-nos d'aquesta capa que ens condiciona (entorn, societat, estrès, prejudicis, ...) que en el fons és la nostra façana externa i ens permeti veure'ns tal com som.

Aquesta "base" que deia, crec que no són més que les nostres arrels, els nostres valors, els nostres alts ideals, allò que estimem i que ens han trasmès de petits, allò que ens mou i ens fa ser com som. Aquells anclatges als quals podem recórrer i als quals ens podem agafar per retrobar-nos a nosaltres mateixos quan estem perduts.

Perquè al cap de vall sempre he pesat que allò que compta, allò que portem a les alforges de la vida i que és l'únic que ens quedarà quan arribi el moment de tancar la paradeta i apagar els llums i vulguem fer balanç de la nosatra vida és fer-nos quatre preguntes:

1) he estat bona persona?
2) he construït alguna cosa?
3) he aportat alguna cosa als altres? i, la més important
4) he estat capaç de realitzar-me a mi mateix sense trair les tres anteriors?

Penso que si som capaços de respondre afirmativament a aquestes 4 preguntes, ens podrem donar per satisfets.

4 Comments:

Blogger gemmme said...

M'encanta aquest post! Recordaré les quatre preguntes i intentaré treballar sempre per poder-les respondre afirmativament. Planteja't tans cops com vulguis qui ets i cap on vas! Però si continues sent com ets n'estic convençuda que les respostes ja les tens escrites!!! La base la tens sobradament, ara només cal espolsar de tan en tan les cabòries a les que es refereix l'Arseni en el coment a la Marta i V-I-U-R-E! Amb totes les lletres! Ens ho deixen fer un cop i val la pena aprofitar-ho!!!!!

un patunet des del món de yupiiiiiiii!

21:19  
Blogger Guillem Casas said...

No voldria destrossar un article que m'ha agradat però deixa'm que et replantegi les últimes 4 qüestions o si més no que hi reflexioni:

Posem que qui es planteja aquestes preguntes es Pinochet, a l'infern descansi i respon quelcom així:

1) He estat bona persona?

- I tan! He salvat el meu país del comunisme!

2) He construït alguna cosa?

- Que si ho he fet? He REconstruit el meu país sencer!

3) He aportat alguna cosa als altres?

- Per descomptat! Pau als meus simpatitzants i el seu merescut als detractors.

4) He estat capaç de realitzar-me a mi mateix sense trair les tres anteriors?

- Verge Santa! He mort en una edat a la que pocs hi arriben sense haver pagat per res del que diuen que vaig fer i a més a més agradant-me com ho vaig fer!

Vaja, que ja se que he buscat tres peus al gat però que el que et vull dir és que tot depen de com es miri.

El concepte "bona persona" per a tu i per a mi no distarà gaire però sí que ho fa per molts d'altres.

Apa, ja he fet la demagògia que tocava avui.

Salutacions!

22:42  
Blogger Té la mà Maria - Reus said...

teniu un gran sentit de l'humor
aixó us portarà a la tomba, tots hi anirem a la tomba, riguem o plorem, menys escriure i mes samba, menys escriure i mes samba (aquí podem posar follar)

salutacions des de Reus

19:12  
Blogger reflexions en català said...

Hola,

Aprofito aquest comentari per anunciar-te que, amb una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal de blocs Blocs amb Estrella amb l’objectiu de donar suport a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà de
Joan Carretero i Rut Carandell.

Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec que hem de començar per aquí. M'agradaria que hi fessis una visita i que t'hi adhereixis si t'engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas un article sobre el tema te'l publicarem al portal.

Gràcies.

09:41  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home