Hit and run

L’anglès es caracteritza per comptar amb un bon grapat de frases que, per la seva directa simplicitat, defineixen perfectament un fet o una situació que, altrament, caldria explicar amb moltes més paraules. En aquest cas, el títol d’avui defineix a la perfecció l’operació CiU. Crec que Mas i la seva cort personal s’ho han jugat tot a una mà.

L’aposta de CiU consisteix en això, en un “hit and run”, i el tempo de la jugada és la clau del seu èxit o del fracàs més absolut. M’explico. El clan del culte al líder, capitanejats per David Madí han posat tot l’actiu en una jugada que només pot tenir èxit si es gestiona en un breu període de temps. La sorpresa que el pacte de la vergonya va causar entre la classe política i els mitjans del país va deixar tothom descol·locat. Tot i això, era possible endevindar certes reaccions: el PSC no podia fer res més que beneir l’acord, i fent-ho, CiU s’assegurava el vot afirmatiu d’ICV –que encara no ha trencat el cordó umbilical amb els germans grans-.

CiU comptava amb què el factor sorpresa provocaria que la classe política catalana entrés en un estat de pànic en pensar que podien desaparèixer de la foto final, i que per evitar-ho se sumarien a l’acord per preservar els seus interessos de partit. Ara, la peça a batre era ERC. La qüestió estava en imprimir una forta pressió sobre l’independentisme per tal que la seva inexperiència en el camp de l’alta política d’estat, provoqués el pànic entre els seus dirigents. Si queia ERC, el pla sortia rodó.

Problema: ERC no cau. Què cal fer? Augmentar la pressió. Però aquí CiU té un “petit problema”: el temps. CiU sap que ha fet un mal negoci, i per vendre’l ha d’aprofitar la post-commoció de la societat i el moment de confusió generat. Sense temps per tal que experts economistes puguin oferir previsions sobre el finançament, i sense temps per tal que els sectors crítics amb el pacte –que no disposen de mitjans de comunicació- puguin exposar els seus arguments,CiU té més possibilitats de vendre la moto.

I aquí ve quan ERC ha de jugar les seves cartes de manera intel·ligent. I ho està fent. L’escenari ideal per a CiU és una Esquerra emprenyada que trenca govern i precipita els esdeveniments. Si això passa, podem tenir eleccions a finals de primavera i s’obren les portes a una victòria de Mas. Com més temps passi abans no es convoquin noves eleccions més complicat ho tindrà CiU per mantenir la mentida. Aquest pacte és una fruita massa madura i comença a podrir-se de pressa. Massa depressa. Fins al punt que se’ls pot acabar podrint a les mans. Se n’han adonat, i el PSC també. I els fa por, molta por, perquè poden començar a caure les caretes i les mentides.

Ara més que mai ERC ha de continuar amb l’estratègia traçada: continuar amb la negociació a Madrid –que no servirà per millorar el text, però sí per fer visibles les seves mancances- i aguantar al govern fins que algú tingui el valor de convocar eleccions. Temps. Diuen que el temps acaba donant o treient la raó, i no sé si recordeu la constitució europea. Us sona?