Independentisme madur

Que no ens enganyin ni CiU, ni PSC, ni molt mens ICV (si és que encara enganyen algú). La manifestació de dissabte no era ni en favor de l’estatut, com diuen uns, ni contra el PP, com diuen altres. La mobilització massiva es va fer sota un lema molt clar: “Som una nació i tenim el dret de decidir”.

És curiós els efectes que aquestes simples i clares paraules generen en uns i altres. En els d’aquí els fa veure que la gent no s’empassa el preàmbul amputat que ens han portat com a botí després de deixar bous i esquelles en una batalla que mai van voler lliurar. En els d’allà, els delata la seva façana de pura estètica progressista, on la defensa dels drets dels pobles és directament proporcional a la distància que es trobin de la caseta a la Cerdanya. Allò que val per al Tibet, el Sàhara o Palestina, no val per als Països Catalans.

Però hi ha una cosa que ja saben, i que només ha dit el Doberman Acebes: avui hi ha més independentistes que fa dos anys. Segurament sí. Però més important que això, encara: aquests independentistes ens ham posat a caminar i ja no ens aturaran.

Avui podem dir que l’independentisme català assolit la seva maduresa, no només és capaç de posar-se a l’alçada de les grans mobilitzacions, sinó que ha aconseguit una transversalitat i normalitat notables que l’han de portar a la victòria del consens social. Després del 18 de febrer, s’ha aconseguit canviar d’escenari, la qüestió ja no està en si ens cal o no un estatut, sinó que hem avançat un pas més enllà: abans fins i tot del seu naixement, àmplies capes de la societat perceben que resulta insuficient per al ple desenvolupament social i nacional del país.

Durant la transició el gran consens social va girar entorn a la necessitat d’instaurar un règim democràtic i d’aconseguir una descentralització autonòmica. Al 2006 el nou consens social evidencia l’existència d’un dèficit fiscal asfixiant que cal corregir. El proper, irremediablement haurà de posar sobre la taula el dret a decidir. Actes com el de dissabte serveixen per prendre la temperatura a la societat, i pel que sembla, això es mou.